Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 235 aC  antiga Roma |
| Mort | 183 aC (51/52 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 205 aC – 205 aC Juntament amb: Publi Corneli Escipió Africà | |
| Edil | |
| Mestre de cavalleria | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Licini Crassi |
| Pares | Publius Licinius Crassus i valor desconegut |
| Parents | Publius Licinius Varus, cosí |
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives) era fill de Publi Licini Var i va ser el primer Licini conegut que va portar el cognom Dives. Formava part de la gens Licínia, una família romana plebea. El seu fill va portar el mateix nom (Publi Licini Cras Dives, en llatí Publius Licinius Crassus Dives).
L'any 212 aC, encara molt jove i sense haver exercit cap magistratura curul, es va enfrontar a dos personatges de rang consular, Quint Fulvi Flac i Tit Manli Torquat pel càrrec de pontífex màxim. L'any 211 aC va ser edil curul i va celebrar uns esplèndids jocs on per primera vegada van aparèixer les corones de fulles de plata i or.
El 210 aC va ser magister equitum del dictador Quint Fulvi Flac i el mateix any va obtenir el càrrec de censor, però va renunciar al morir el seu col·lega, tal com manava el costum. El 208 aC va ser pretor.
El 205 aC va ser cònsol juntament a Escipió l'Africà, i va dirigir la tasca d'expulsar a Hanníbal del Brútium. En aquesta regió va aconseguir reconquerir algunes ciutats, però no va poder continuar degut a una epidèmia que es va estendre entre les seves tropes. L'any 204 aC va unir les seves forces a les del cònsol Semproni per enfrontar-se a Hanníbal a la rodalia de Crotona, però els romans van ser derrotats.
Va tornar a Roma on va residir en endavant fins que va morir a una edat avançada, el 183 aC. El seu funeral es va celebrar amb jocs i festes que van durar tres dies, incloent una lluita de 120 gladiadors. Titus Livi diu d'ell que va ser afavorit per la fortuna, i ell mateix va treballar per ser-ho. Era de família noble i va ser ric, de cos ben format i de gran fortalesa, i, a més dels seus èxits militars, era extremadament eloqüent, tant per dirigir-se al senat com per arengar al poble. Va ser un gran expert en dret civil i pontifici.[1] Valeri Màxim diu que tenia un concepte molt estricte de la religió, i que va fer condemnar a morir cremada a una verge vestal que una nit havia descuidat el seu deure de mantenir la flama encesa.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita XXX,1
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dietisque Memorabilibus I,1,6
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 873.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: Gai Papiri 460 aC: Quint Furi 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Corneli Lèntul Caudí 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |